El
Centre Artístic Musical de Moncada
a través de la seua Banda Simfònica, i en col·laboració amb la Regidoria de Cultura de l’Excel·lentíssim Ajuntament de Montcada
Presenta
Primer
Concurs de composició
de
POEMES SIMFÒNICS
“MONTCADA SONA”
Organitza: Centre Artístic Musical de Moncada
Col·labora: Excm. Ajuntament de Montcada. Regidoria de Cultura
El Centre Artístic Musical de Moncada convoca el primer Concurs de Composició de Poemes Simfònics de la Ciutat de Montcada 2027, anomenat “MONTCADA SONA”
Este certamen naix amb l’objectiu de dotar la ciutat de Montcada de peces musicals exclusives per a la nostra ciutat i amb la intenció d’explorar el concurs de noves formes musicals en el panorama de la composició original per a banda simfònica, com son els Poemes Simfònics.
ES31 3159 0040 7522 9026 8727
Centre Artístic Musical, C/ 25 d’abril S.N. Hall secretaría.
C.P. 46113 Montcada, València
Per a qualsevol dubte, consulta o suggeriment, poden contactar amb nosaltres en:
Centre Artístic Musical de Moncada
E- mail: rpasax@hotmail.com
Tlf: 607330643
Text sobre el qual versarà el poema simfònic.
EL TÒS PELAT DE MONTCADA,
LA TRAGÈDIA D’UNA CIUTAT IBÈRICA ABANDONADA
Farà més dos mil cinc-cents anys que es va bastir una gran ciutat sobre una lloma de cim pla envoltada de carrasques i torrents des de la qual es controlava visualment la mar Mediterrània i les albuferes litorals que van haver-hi on hui hi ha l’Horta i que comunicaven la terra ferma i la mar, ciutat emmurallada de les dimensions similars a les de les colònies gregues d’occident, com era Empòrion…
Aquella nova i bella ciutat s’inspirà en models urbanístics grecs. Hi havia carrers rectilinis que es creuaven formant illes de cases, cases de grans dimensions per als grups aristocràtics que la governaven i altres més petites per a la resta de la societat. Cases atractives que, a voltes, en habitacions especials, pintaven les parets de roig i blau egipci. Eren cases d’una planta molt ben organitzades en què hòmens i dones naixien, vivien i morien en llibertat. Tenien obradors amb telers en què treballaven la llana dels ramats i el lli plantat a les lleres del barranc del Palmar i de la rambla del Siscar. Feien la mòlta i fins i tot alguns xiquets i xiquetes aprenien a llegir i escriure la seua pròpia llengua mil·lenària entre telers i molins. A més de les cases sabem que a la ciutat sense nom també hi havia espais oberts, edificis públics i temples on es retia culte als déus, especialment a la deessa mare que els ibers representaven entronitzada i alletant un nadó…
A aquesta antiga ciutat ibera de l’època clàssica, en què la Mediterrània era un bressol de cultures, arribaven els navegants i comerciants grecs i púnics i amb ells les produccions de ceràmiques de luxe fabricades pels ceramistes àtics i fins i tot, els poemes i llegendes d’Homer i les idees Pèricles…
La ciutat, sense nom conegut, però que perfectament podria haver sigut la Tyris del poeta clàssic Rufus Festos Avie, la batejaren els montcadins medievals com el Tòs Pelat i fins avui perviu aquest nom…
Però un dia, quan a penes havien passat dos-cents anys de la seua fundació, tota aquesta harmonia es va trencar per sempre… Avui sabem, després de molt de treball arqueològic, suor i llàgrimes i estudis i paciència…, que la nostra ciutat, sense nom conegut, en altres temps connectada al comerç mediterrani, plena de gent, alegria, festes i rituals propiciatoris i iniciàtics…. va ser abandonada de sobte, i tràgicament i mai més es va tornar a ocupar, ni pels aguerrits romans, ni pels visigots dels Balcans ni pels musulmans d’Àfrica… Si bé no hem vist les petjades de la sang i el ferro en la ciutat, és a dir, la guerra, la fam i la mort, no hi ha dubte que fou abandonada misteriosament… Per què ? ens preguntem encara hui, dos mil anys després. Què pogué passar…. perquè tota una gran ciutat, en altres temps rica i poderosa s’abandonara?…On van començar de nou, on tornaren a fer cases i muralles?…, són preguntes que ens fem cada dia i la resposta està cada volta més a prop….
Plantilla per a la qual cal realitzar la composició.
No s’acceptaran composicions amb instruments que no estiguen en esta plantilla.
No s’acceptaran particel·les amb veus divisi.
Recomanable no incloure solos de gran duració i/o dificultat.
